Venda d'herbes i preparats vegetals a Espanya
La venda d'herbes i preparats vegetals a Espanya està subjecta a una regulació específica que de vegades pot generar dubtes o confusió entre consumidors i petits productors. En aquesta pàgina intentarem explicar de manera clara i transparent quin és el marc legal actual, per què existeix aquesta regulació i com conviu amb una tradició herbolària que forma part de la nostra cultura.
Per què hi ha una regulació estricta?
Les autoritats sanitàries regulen de manera estricta tot allò que pugui relacionar-se amb la salut de les persones. En el cas de les plantes i preparats vegetals, aquesta cautela es deu a diversos motius:
- Algunes plantes contenen principis actius que poden tenir efectes potents i nocius a l'organisme.
- Un ús inadequat, excessiu o combinat amb certs medicaments pot comportar riscos.
- No totes les persones reaccionen igual davant d'una mateixa substància.
- Al llarg del temps s'han comercialitzat productes atribuint-los propietats mèdiques sense prou controls.
- El consumidor pot ser especialment vulnerable davant d'actors irresponsables o malintencionats.
Per això, la legislació espanyola i europea estableix una distinció clara entre medicaments i altres productes. Un producte només es pot considerar medicament si ha passat per avaluacions científiques rigoroses, controls de qualitat, estudis clínics i una autorització expressa per part de les autoritats sanitàries competents.
Aquesta regulació té com a objectiu principal protegir els consumidors, garantir informació veraç i evitar l'ús indegut de productes que no han estat avaluats com a medicaments.
Com comercialitzem les plantes
A Espanya, les plantes i preparats vegetals que no han estat autoritzats com a medicaments no es poden comercialitzar atribuint-los propietats per prevenir, tractar o curar malalties.
Això significa que legalment no es poden presentar com a solucions terapèutiques.
Per això, aquests productes es comercialitzen sota altres categories, com ara:
- ús tradicional
- ús alimentari o complement alimentari
- ús aromàtic
- ús cultural o etnobotànic
La informació mostrada ha de ser informativa i divulgativa, i no s'ha d'interpretar com a consell sanitari.
El paper de les herbolisteries
L'ús de plantes forma part de la història de pràcticament totes les cultures. Durant segles les persones han recorregut a herbes i preparats vegetals com a part de la seva vida quotidiana, i han transmès coneixements de generació en generació.
Les herbolisteries tradicionals han estat, i continuen sent, espais on es conserva aquest coneixement popular i cultural sobre les plantes, l'origen, els usos tradicionals i les formes de preparació habituals.
La legislació actual no prohibeix l‟existència d‟herbolaris ni la venda d‟herbes, sinó que regula com es presenten i com es comuniquen els seus usos, per evitar confusions amb l'àmbit mèdic i farmacèutic.
D'aquesta manera, la tradició pot continuar viva, sempre que s'expressi amb responsabilitat i respecte.
Exploració científica i reconeixement oficial
En alguns casos, determinades plantes han estat objecte d'estudis científics moderns. No obstant això, el fet que hi hagi investigacions o publicacions no implica automàticament que una planta o preparat estigui reconegut oficialment com a medicament ni que els seus efectes estiguin aprovats per les autoritats sanitàries.
El reconeixement oficial d‟una substància com a medicament exigeix estudis clínics extensos, processos d‟estandardització molt estrictes i una inversió econòmica considerable. Aquest model està pensat principalment per a substàncies concretes, estables i reproduïbles, que es puguin avaluar sota condicions controlades.
En el cas de moltes plantes medicinals, la seva naturalesa complexa, la seva variabilitat segons l'origen o la forma de preparació, i el seu ús tradicional en dificulten l'adaptació a aquests processos. A més, en tractar-se de matèries primeres naturals d'ús històric, no sempre hi ha prou incentius per assumir els elevats costos necessaris per a la seva avaluació com a medicament.
Per aquest motiu, nombroses plantes continuen situant-se a l'àmbit de l'ús tradicional, cultural o alimentari, sense que això impliqui una manca d'interès científic, sinó una diferència entre els models de coneixement tradicional i els requisits del sistema d'autorització farmacèutica actual.
El paper de l'Agència Europea del Medicament (EMA)
A nivell europeu, l'organisme de referència a l'avaluació de plantes i preparats vegetals és l'Agència Europea del Medicament. L'EMA elabora monografies públiques sobre determinades plantes, on se'n descriuen els usos tradicionals, les parts utilitzades, les formes habituals de preparació i les precaucions conegudes. Aquestes monografies són una base molt sòlida on els herbolaris ens podem recolzar, i sortosament són accessibles per a tothom.
Aquestes monografies no atribueixen propietats curatives ni converteixen una planta en un medicament, sinó que reconeixen l'existència d'un ús tradicional prolongat en el temps i una acceptació general respecte a la seva seguretat dins aquest context.
El nostre compromís
Creiem que la tradició i cultura adquirida pels nostres avantpassats té un gran valor. El nostre objectiu és mantenir i divulgar aquest coneixement tradicional sobre les plantes sense que aquesta informació sigui interpretada com a consell sanitari.
Totes les nostres herbes compleixen els controls sanitaris exigits i en general són aptes per al consum humà. En aquells casos en què determinades plantes no estan destinades a la ingesta, ho assenyalem de forma clara. Així mateix, procurem oferir informació general sobre possibles contraindicacions i interaccions, amb l'objectiu de fomentar-ne un ús responsable i segur.
D'aquesta manera complim la normativa vigent i oferim informació clara per fomentar un consum responsable i informat. Respectant tant la tradició herbolària com les normes de protecció de la salut pública.
Creiem que la transparència és la millor manera de generar confiança i de posar en valor tant el coneixement tradicional com la importància d'una regulació pensada per al bé comú.